Ens estem menjant la nostra roba. Contaminació per micro partícules

Ens estem menjant literalment la nostra roba, o el que és el mateix, la contaminació per micro partícules de l’oceà ha entrat a la cadena alimentària. Ja ho sé, sembla un disbarat però és cert.

Quan netegem la roba es desprenen unes partícules molt petites que van directament al mar. Segons sembla, el zooplàncton ingereix els micro plàstics perquè els confon amb menjar. D’aquesta manera espècies que mengen plàncton, o espècies que mengen espècies que s’alimenten de plàncton, queden contaminades. Fins que arriben als nostres plats. D’aquesta manera pot ser ens trobem menjant sardines al toc de polièster.

El resultat és que tots hi perdem molt. Contaminem l’oceà, perjudiquem multitud d’espècies i ens intoxiquem.

És un problema d’una magnitud molt important. M’ha fet reflexionar sobre què puc fer per evitar al màxim la contaminació per micro partícules. He trobat uns quants articles, entre ells aquest, que explica com rentar la roba per evitar despreniment de partícules.
Per minimitzar contaminació l’article aconsella omplir la rentadora completament, fer servir suavitzant, evitar programes llargs i assecar a baixes revolucions per evitar fricció. També recomana fer servir sabó líquid perquè el sabó en pols allibera més fibres. I suggereix prioritzar les fibres naturals en comptes de les sintètiques, suposo que per la degradabilitat de les fibres naturals.

I no s’acaba aquí, també podem eliminar l’ús dels exfoliants perquè porten micro partícules de plàstic. Comprar menys plàstic, reutilitzant-lo i si no s’hi pot fer més, reciclant-lo. Si valorem la nostra salut, ens estalviarem riscs si consumim peix poc gras, o si ho fem en menys quantitat.

Canviar hàbits pot semblar pesat i complicat, però prefereixo això que menjar sardines al toc de polièster, no trobeu?

Deixa un comentari