Aquesta infografia us pot donar una guia de bones pràctiques a l’hora de fer la compra sostenible. Podeu llegir una ampliació de cada apartat de la infografia si continueu llegint.

Com em desplaço? Si evites gastar gasolina per anar a fer la compra, el medi t’ho agrairà i la teva salut també!, a més com que hauràs gastat calories et podràs permetre un premi a la tornada…

Com carrego els productes?, el plàstic és parcialment reciclable i majoritàriament un producte derivat del petroli, és una despesa energètica reciclar-lo i no és una operació senzilla. S’ha d’intentar evitar el màxim possible. Utilitza unes bosses reutilitzables, el carro o un cistell de vímet.

L’embolcall és molt important, genera una quantitat de residu enorme. Si és multi material és pitjor que si només està fet d’un sol material. Si anem a buscar productes envasats en vidre o fins i tot millor, a granel, estarem estalviant el reciclatge del plàstic, la llauna i el cartó. El reciclatge del vidre és el que té un cost energètic més baix.

La fruita i la verdura. S’ha de valorar amb molta cura la distància que ha de recórrer el producte per arribar fins a nosaltres. Tenir taronges tot l’any té un cost molt més elevat del que sembla i comprar fruita que creix a milers de kilòmetres també. El transport de tots aquests productes passa factura al planeta i per tant a nosaltres.

Els ous varien moltíssim de qualitat en funció de la seva categoria. La categoria 3 és poc aconsellable, les gallines estan apilades sense espai dins de garjoles. A més a més mengen pinso, sovint amb part de proteïna d’altres animals. Els animals herbívors no digereixen la proteïna, això provoca danys i indirectament te’ls menges tu. La categoria 2 no millora en l’àmbit alimentari però les gallines tenen espai per moure’s. La categoria 1 i 0 són les més aconsellables, perquè tenen una alimentació no perjudicial i un espai digne per moure’s.

El peix és realment complicat de valorar. Si no esculls o preguntes al peixater, probablement estaràs menjant peix pescat utilitzant la tècnica de l’arrossegament. Bàsicament es carrega el fons oceànic i mata moltes espècies que després no seran consumides, com dofins, tortugues…
El peix de piscifactoria s’estalvia l’arrossegament però la majoria és carnívor, per tant han de pescar per alimentar-lo. Llavors perquè no consumir directament el peix que utilitzen per alimentar el de piscifactoria? Com la sardina o el seitó. Si vols menjar peix carnívor, que l’hagin pescat de manera tradicional, amb canya. Si no sempre pots optar pels musclos, font de ferro i àcid fòlic.

La carn. Mengem molta més carn de la que necessitem, deixant la dieta vegana/vegetariana com a excepció. He vist i llegit massa per atrevir-me a menjar carn que no sigui ecològica. Si tens dubtes, fes una recerca ràpida i ho veuràs. El més fàcil és senzillament reduir el consum de carn en la mesura del sanament possible. Hi ha molts dietistes que treballen amb dietes amb proteïna moderada.

Els productes de neteja són una font de problemes pel medi. S’han d’evitar els productes amb etiquetatge perillós. Es pot reduir la infinita oferta de productes de neteja del mercat en 3 o 4 màxim i serveixen per tot. Si vols anar un pas més enllà, n’hi ha d’ecològics i fins i tot hi ha empreses que venen producte de neteja a granel com El Safareig. També pots passar-te als clàssics que funcionen molt bé, el bicarbonat, el vinagre i la llimona fan miracles, entre d’altres.

El cafè en càpsules és força desastrós, pels materials que utilitza i per la quantitat de residus que genera sense una necessitat real al darrere. Ara estan oferint càpsules compatibles biodegradables, però les dosis que estan fetes de paper estalvien més cost energètic. Si descartes les monodosis, estalvies residus. Si compres a granel és el més efectiu sosteniblement parlant. Si a més a més et preocupes que sigui de comerç just ja pots fer una festa de la sostenibilitat.