Aquest curtmetratge crític amb el nostre ús del mòbil és una peça genial per molts motius. Primer la bellesa del curt, em va capturar des del primer moment. El segon òbviament és la part crítica. Tots ens sentirem identificats en una part o altra del vídeo. I tercer, la manera d’explicar visualment el discurs de l’aïllament vital que el mal ús de la tecnologia pot provocar. Que de fet està provocant.

Una de les característiques de la sostenibilitat és la relació de respecte i atenció que estableix amb els elements que l’envolten o la nodreixen. La sostenibilitat mediambiental, com a exemple més clar, interrelaciona els diferents medis naturals per aconseguir un equilibri.

Penso que l’atenció i la relació entre les persones ens fa estar més sans i equilibrats. Si vivim davant d’una pantalla, indirectament estem contribuint a crear una societat zombie. Que busca constantment plaers immediats, que viu unilateralment, aïllada del plaer d’una bona conversa.

Amb això no estic dient que la tecnologia en si, sigui la culpable. Nosaltres estem darrere la tecnologia i som nosaltres qui hauríem d’aprendre a utilitzar-la per apropar-nos als altres i al món, no per allunyar-nos.

No he aconseguit trobar el nom de l’autor del vídeo, si algú ho sap, seria fantàstic que el comentés més avall, per poder posar un link a la seva web o canal de YouTube. Gràcies!